L’espai que ocupem

La cura del nostre espai i la seva gestió quotidiana representen temes de capital importància i estan directament lligats a la possibilitat de mantenir la bona marxa de l’entitat i el grau de convivència entre els socis que tots desitgem. I hem de ser conscients que en l’actualitat sobreexplotem el nostre espai.

Des del 1906, després d’una operació arriscada que va comprometre tots els socis, convivim al Palau Savassona del carrer de la Canuda: ara som a punt de publicar un llibre de l’arquitecte Mateu Barba que n’explica la història, les característiques, la trajectòria i la configuració de l’aspecte actual. Usdefruitem un edifici singular que ha tingut algunes fases d’adaptació a les nostres necessitats, però no podem passar per alt que es tracta d’un edifici antic. Els nostres pisos no es poden carregar indefinidament: les darreres obres al principal ho han fet evident. La nostra seu no pot hostatjar més activitat de la que actualment s’hi fa, i encara ara sovint les molèsties i les interferències es fan evidents.

Tenim la sort de disposar d’un equip de treballadors i treballadores amb graus diferents d’especialització que fa possible en el dia a dia uns graus d’optimització dels espais i els recursos francament admirable. Amb el manteniment de la Comissió Laboral, de les enquestes de satisfacció i riscos i el funcionament dels grups de seguiment i treball per a resoldre els problemes tot just plantejats, hem iniciat una dinàmica que persegueix millorar el clima laboral i crear les condicions que facilitin incrementar l’eficiència dels resultats. Però de miracles, no se’n fan sovint.

Problema d’espai

És innegable que tenim un problema d’espai que no podem descuidar. El dinamisme general, l’increment de l’activitat en tots els fronts, el manteniment en una banda molt alta de l’activitat de la nostra Escola d’Escriptura, la creixent projecció exterior o el creixement de la Biblioteca ens saturen l’espai d’una manera alarmant. Els dos darrers anys hem hagut de desestimar un 40 % de les demandes d’actes que habitualment se’ns proposen des de fora (i que són una de les nostres fonts d’ingressos). Com a responsables d’haver fet la història de l’Ateneu Barcelonès, hem comprovat que, quan la nostra entitat s’ha acomodat a una situació, el que ha fet és fer el primer pas per a entrar, al cap d’un temps, en una fase de decadència. Des de la Junta presidida per Jordi Maragall ençà, totes les Juntes s’han adonat d’aquest perill i han plantejat la qüestió prioritària dels espais.

El projecte «Ateneu Horitzó 2020»

Ara nosaltres hem concebut i iniciat l’estudi d’un projecte que denominem «Ateneu Horitzó 2020». Es tracta d’un projecte on es reuneixen la detecció del problema de l’espai amb una circumstància irrepetible com és la posada en venda de l’edifici confrontant (el que tanca una part del nostre Jardí, pintat de vermell). Es tracta d’una operació que ja havia temptejat una Junta anterior, però que aleshores no va donar cap fruit. L’altra possibilitat és la que representa la posada en funcionament per als compactes de la Biblioteca de l’espai semisoterrat de la nostra propietat que enllaça la Plaça de la Vila de Madrid amb els edificis que donen a la Rambla i que, a hores d’ara, serveix de magatzem de la cafeteria Moka.

Es tracta, sens dubte, d’una operació d’envergadura que necessita un estudi molt acurat que ja hem iniciat però que volem culminar, si sortim elegits, per a poder-lo portar a l’aprovació de l’Assemblea de socis. Un estudi que, com és lògic, plantegem des de la perspectiva que no representi cap sobrecost en la quota dels socis i que permeti desenvolupar el projecte de l’Ateneu amb mirada de futur i de capacitat de creixement cultural.

Jordi Casassas i Ymbert

Candidat a president per la llista “Ateneu@el teu”

La biblioteca, l’actiu més important

Tothom està d’acord que la Biblioteca és, potser, l’actiu més important que té l’Ateneu Barcelonès. És la primera biblioteca privada de Catalunya i un complement natural de la Biblioteca de Catalunya: per tant, és part de la biblioteca nacional del nostre país. Sens dubte aquest honor ens obliga; no tenim únicament una biblioteca dels socis i per als socis, sinó una responsabilitat nacional que no podem defugir. El correcte acomodament de la nostra Biblioteca representa una responsabilitat que cap Junta no pot menystenir, molt abans de qualsevulla altra circumstància.

Tots estem d’acord que els llibres que configuren la nostra col·lecció han d’estar perfectament catalogats i esperar el seu torn en el procés de digitalització, que es fa a mesura que ho permeten els pressupostos i el personal de què disposem. La nostra és una biblioteca patrimonial i històrica que ha d’estar correctament integrada en el conjunt operatiu del patrimoni bibliogràfic català. Ara bé, en adquirir la responsabilitat de la seva gestió, el 2014, ens adonàrem que hi havia uns 70.000 volums tancats en caixes en un magatzem a Montcada, sense catalogar i sense cap informació del contingut de les caixes on eren. A partir del 2015-16 hem començat a repatriar aquests volums adequant un espai mòbil al cinquè pis per a procedir a la seva catalogació. A l’hora de la veritat, ens adonàrem que la majoria dels volums eren essencials per a la nostra col·lecció. Aquest és un tema essencial i que hem considerat prioritari. A hores d’ara, el procés de retorn i catalogació d’aquest llibres que anomenem fons Montcada, ha arribat al 60 %.

Catalogació dels fons

L’altre tema de fons fa referència al procés de catalogació informàtica dels nostres fons. Dels 250.000 volums de què disposem, únicament la meitat està correctament catalogat. La resta ho està de manera manual o topogràfica i, si bé són perfectament localitzables, no figuren al catàleg modern. Com que cataloguem uns 4.000 llibres a l’any, dels quals 1.000 són novetats, això vol dir que amb el personal de què disposem trigarem 40 anys a tenir-ho en condicions… Impossible. Un cop acabem la integració dels fons Montcada, aquest és un dels grans reptes de la Biblioteca de l’Ateneu.

L’espai

Hem millorat els sistemes informàtics, les TIC s’han modernitzat, el proper mes d’abril s’acaba la migració del catàleg a un sistema infinitament més àgil, i, tanmateix, hem de donar resposta a una altra qüestió capital: l’espai. Disposem, però, d’un projecte executiu per a guanyar uns 200 metres quadrats per a la Biblioteca i ja es treballa amb les institucions (Generalitat, que s’ha fet càrrec de les despeses d’aquest projecte executiu, Diputació i Ajuntament de Barcelona). Naturalment cal remarcar que res d’això no hauria estat possible sense una dinàmica de treball que s’organitza a través de la Comissió de Biblioteca (amb el bibliotecari, el vocal Carles Santacana, la gerència i la direcció de la Biblioteca), de reunions periòdiques amb tot el personal de la Biblioteca (que han estat molt útils), i de la recentment creada Comissió de Política de Col·lecció, integrada per un reduït nombre de socis experts en disciplines diferents.

Reptes de futur

A partir de tot plegat tenim uns reptes de futur:

  • Propiciarem, un cop enllestida la recuperació del fons Montcada, un conveni amb la Facultat de Biblioteconomia i altres institucions per a poder disposar d’un grup de becaris que ens permetin accelerar la catalogació i la digitalització dels fons.
  • Cercarem fons ad hoc per a ampliar el ritme del treball del programa Almirall.
  • Trobarem nous espais per a ampliar l’àrea de treball dels usuaris de la Biblioteca, sobretot en segons quins períodes.
  • Ultimarem els tractes que permetran la incorporació al nostre patrimoni de la important biblioteca i fons Amposta.
  • Millorarem la relació entre les peticions particulars de compres que fan els socis amb les directrius que assenyala la Comissió Assessora i els objectius en relació al manteniment prioritari de la nostra col·lecció.
  • Incorporarem als nostres fons la compra d’e-books, cosa que ja està pressupostada i que serà possible així que les biblioteques públiques catalanes defineixin un sistema comú.

Jordi Casassas i Ymbert

Candidat a president per la llista “Ateneu@el teu”

Les seccions i les tertulies

Continuarem reforçant la programació cultural i les seccions i tertúlies, que són el gran pulmó cívic de la casa. Podríem dir que les Seccions i les Tertúlies són la «societat civil» de la nostra entitat, la principal via efectiva a través de la qual els socis participen en la gestió cultural. Els/les ponents de les Seccions són figures electes amb responsabilitats concretes (ara, per exemple, són membres nats de la Comissió Electoral) i per tant son una prolongació de la tasca de la Junta i un pont amb els associats.

Es per aquesta vessant democràtica que en èpoques dictatorials o d’excessiva voluntat dirigista, les seccions han estat penalitzades, se les ha fet desaparèixer o a la pràctica gairebé no s’han reunit. Des del 2014, nosaltres vam retornar el dinamisme a la Comissió de Cultura, la vam revitalitzar amb les reunions mensuals. Continuarem de manera intensa en aquesta coordinació per promoure i reconèixer un treball col·lectiu.

Hem combatut l’acumulació de càrrecs i hem garantit que no es podia ser, alhora, membre de la Junta i ponent de Secció, perquè es tracta de dues responsabilitats diferents. I a més, la voluntat era facilitar la participació al màxim de socis.

Reforçarem encara més la coordinació entre la Junta i la Comissió de Cultura i establirem una reunió semestral conjunta entre tots dos organismes per a fomentar un diàleg mes permanent entre els diversos àmbits de l’Ateneu i facilitar programacions a llarga distància i altres activitats que puguin contribuir a crear monogràfics transversals entre Seccions.

Impulsarem la col·laboració ja iniciada per programar actes conjunts entre Seccions: per exemple, al voltant de la commemoració de la revolució russa, per l’aniversari de la mort i homenatge a M Mercè Marçal o per a abordar qüestions globals de drets civils com el terrible drama dels refugiats, o l’amenaça del canvi climàtic, o qüestions mes locals com la qüestió de l’habitatge, els models energètics o el model de turisme que volem per a Barcelona i Catalunya.

Promourem que les Seccions també col·laborin de manera activa a generar debat cultural al marge de l’activitat de programació. Les seccions reuneixen gent prou significada i l’Ateneu té suficient autoritat perquè, bé sigui de manera individual o en col·laboració amb altres seccions o la mateixa Junta, la nostra entitat pugui debatre temes d’interès general i, si ho creu convenient, pugui fer públic el seu posicionament.

Promocionarem que les Seccions puguin generar mecanismes de formació per als socis, en forma de reunions concretes o fins i tot d’aules més permanents.

La Junta i la Comissió de Cultura ha de coordinar aquesta tasca de les Seccions (i de les tertúlies, quan aquestes ho considerin adequat), suggerir grans temes i programar actes generals.

Fomentarem més la presència a l’Ateneu de figures de gran relleu cultural, humanista i científic, internacional cercant formes complementàries de finançament.

Farem que l’Ateneu sigui encara més l’aparador a Barcelona de l’activitat cultural que es desenvolupa als Països Catalans i un lloc «neutral» on es puguin reunir persones, moviments o representants dels distints territoris.

Esperonarem la col·laboració de l’Ateneu amb altres institucions, ja sigui per a emprendre accions més ambicioses i d’interès comú o per a posicionar cada cop més el món de la cultura respecte els grans temes de país (i de civilització) que ens atenyen.

Jordi Casassas i Ymbert

Candidat a president per la llista “Ateneu@el teu”

Els socis, la nostra força

Ja el 2014 ens comprometíem que l’atenció a les necessitats dels socis fos tema prioritari, a què totes les seves peticions i comunicacions fossin respostes de pressa i amb cordialitat doncs els socis no són simples usuaris sinó, a més, propietaris de l’entitat, i a fomentar la bona convivència entre socis i treballadors de manera que tothom es pugui sentir còmode. Ara ens volem comprometre al mateix, conscients que en els temes de governança i de transparència s’ha de millorar constantment, atès que mai no n’hi ha prou. D’altra banda, malgrat la crisi econòmica i la necessitat compresa per tothom en l’Assemblea general d’haver-nos vist obligats a augmentar una mica les quotes (que s’ha produït aprofitant la nova legislació que contempla les deduccions fiscals per les contribucions a entitats sense afany de lucre), l’evolució del nombre de socis s’ha mantingut força estable.

Estabilitat en nombre de socis

  • Gener del 2013: 3.979 (ordinaris: 3.007)
  • Gener del 2014: 4.029 (ordinaris: 3.095)
  • Gener del 2015: 3.985 (ordinaris: 3.118)
  • Gener del 2016: 4.073 (ordinaris: 3.138)
  • Gener del 2017: 4.021 (ordinaris: 3.088)

Creiem que les campanyes d’estiu, de Nadal i de Sant Jordi han estat raonablement efectives amb vista a captar nous socis. També caldrà incidir novament a assolir índexs més grans de permanència dels estudiants de l’Escola d’Escriptura que es donen de baixa en acabar els cursos. El flux d’altes i baixes manté la cadència habitual i l’únic que lamentem són les baixes que es produeixen per la dificultat de mantenir el pagament de manera regular o, en pocs casos, fruit d’algun malentès.

Compromisos

Però no ens podem aturar en la gestió de la inèrcia. Ara proposem:

—Mantenir i incrementar l’esforç de captació de nous socis, tant individuals com col·lectius.

—Reforçar cada cop més l’orgull que tots hem de tenir de pertànyer a una institució com l’AB. Aquest és un sentiment que cadascú ha de gestionar a la seva manera però que ha de provenir, també, del sentiment de compartir una història, un patrimoni i un projecte de present i futur.

—Caldrà que cada nou soci en l’ingrés rebi un llibret (o CD o pen) on s’aplegui una petita història de l’Ateneu. I un resum operatiu dels estatuts. Es tractarà d’un material complementari del que hem posat a l’entrada de carruatges.

—Volem incrementar la convivència quotidiana amb la creació d’un grup de voluntaris que puguin dur a terme feines d’acompanyament i algunes altres a les quals no pot arribar la nostra administració en la seva tasca habitual.

—Pretenem consolidar la celebració participativa i festiva del Dia de l’Ateneu Barcelonès (el 30 de novembre de cada any).

—Hem de millorar la feina feta per la Defensora del Soci, sobretot pel que fa a les relacions amb la Junta i a les relacions de resposta als socis peticionaris.

—Cal persistir en la celebració de les enquestes de satisfacció i publicitar-ne els resultats i les mesures empreses per a atendre les qüestions indicades.

—Paral·lelament cal persistir en els estudis realitzats entre el personal de la casa respecte als problemes que detecten en el funcionament general i estabilitzar els grups de treball creats per a respondre a aquestes inquietuds.

—Ens comprometem, així mateix, a crear una vocalia amb la iniciativa «Dones a la palestra», en el compromís per un Ateneu paritari també en el seu reflex als actes que s’organitzen.

—Ens comprometem a vetllar perquè la resposta de l’administració a les gestions de tota mena generades pels socis sigui ràpida, adequada i cordial.

Jordi Casassas i Ymbert

Candidat a president per la llista “Ateneu@el teu”

Tres anys a l’Ateneu. Un balanç

Em sento molt honorat que la majoria dels companys de la Junta que ara acaba el seu mandat hagin volgut repetir. Altres han preferit no fer-ho per diverses raons; però penso que amb tots ells conservem una bona amistat.

Personalment he freqüentat la casa des dels anys setanta del segle passat; n’he fet la història i, per això mateix en conec la trajectòria; i he tingut diverses responsabilitats durant tots aquests anys. Cap, però, com la de president, lloc privilegiat des d’on he acabat de saber, entendre i estimar la nostra entitat.

Ara, quan amb il·lusió renovada volem tornar a assumir la direcció de l’Ateneu vull recordar algunes de les coses fetes durant els tres anys que ara acaben. En començar teníem uns quants compromisos electorals i estic raonablement content del seu acompliment. Ningú està exempt de cometre algun error; però quan ha calgut hem rectificat, hem escoltat la gent i incorporat alguns dels seus suggeriments i hem donat veu als treballadors de la casa, excel·lent equip: des del primer moment vam voler lluitar contra l’excés de dirigisme.

Partíem de la voluntat explícita d’aprofundir en la democratització de la gestió i de fomentar la participació dels socis i del personal en la vida de l’Ateneu. Hem creat una Comissió laboral per tal de poder encarar els problemes tot just aparèixer, per fomentar reunions periòdiques amb el personal, estudis sobre problemes i riscos laborals i una comissió mixta per al seu seguiment. Així mateix hem encarat amb decisió la consolidació laboral d’alguns professors de l’Escola d’Escriptura. Paral·lelament vam voler retornar el protagonisme de les Seccions a la Comissió de Cultura amb les seves reunions mensuals com succeïa fa un temps. Aquest és el vertader bategar cultural dels socis, conjuntament amb el que expressen les diverses tertúlies que tenim. Participació com a lema.

Volíem, per altra banda, estimular la bona convivència com un dels puntals de la vida democràtica a la nostra entitat. En aquest sentit vam emprendre la reforma dels Estatuts i van instituir la figura de la Defensora del Soci (en femení per qui ha ocupat aquest càrrec durant aquest període), qui ha fet una bona feina.

Ens preocupava també impulsar encara més la projecció externa de l’Ateneu, com un reflex de la responsabilitat que ens imprimeix la nostra història envers la Ciutat i el conjunt del país. No podem oblidar que el ressò i el protagonisme ciutadà també intervenen, i molt, a l’hora de millorar el finançament públic i privat encara imprescindibles. Entre altres iniciatives vam participar activament en l’Eix de la Rambla (que ens va valer rebre el premi Ramblista d’Honor en l’apartat institucional l’any 2015); i en un altre ordre de coses vam impulsar la creació de la taula Barcelona pel Dret a Decidir. El resultat de tot plegat és que partits polítics, moviments, institucions públiques i privades volen fer els seus actes i presentacions a casa nostra. Això ha arribat a un punt en què ens hem vist obligats a dir que no a un quaranta per cent de les peticions rebudes.

Sovint rebem elogis sobre el dinamisme que traspua la casa i la seva programació cultural. És la percepció vista des de fora i tots som conscients, porten endins, que la nostra activitat es pot millorar (com tot). Tenim un problema, alguns dies, amb l’excés de programació; però s’ha solucionat en part amb les noves tecnologies i molts actes tenen milers de seguidors virtuals a través del streaming. El seguiment que els mitjans fan de la vida de la casa ha crescut considerablement i aquest és un indicador fidel de cóm es percebut el nostre dinamisme.

 

Un altre aspecte que ens va preocupar des d’un bon començament és que l’Ateneu no fos un simple instrument de difusió cultural. Aleshores dèiem que volíem que també fos una “fàbrica d’idees”. Aquesta dimensió, no habitual, l’hem començat a promocionar amb l’organització d’actes destinats a elaborar alguna declaració o manifest sobre temes d’interés: així, per exemple, el coorganitzat amb el CONCA en demanda d’una llei moderna sobre el mecenatge cultural. Cal aprofundir en aquesta línia. A més hem instituït un premi d’assaig per a tesis doctorals presentades en el camp de les humanitats i les ciències socials en qualsevol Universitat de la Xarxa Vives (Països Catalans): la primera convocatòria va ser un èxit de participants.

Ens preocupava especialment consolidar i acréixer la identificació dels socis amb el que és i el que ha estat l’Ateneu en la vida de Barcelona; que els socis en coneguin la història, la significació del nostre Palau Savassona. Podem parlar d’un orgull institucional doncs l’Ateneu te una singularitat i un pes que s’ho mereixen. A tal fi hem publicat diversos llibres i hem convertit l’entrada de carruatges en una mena de targeta de presentació, als socis i a la ciutadania en general que ens visita, del què és l’Ateneu, una mostra de qui l’ha freqüentat i una exposició de duració semestral sobre diversos aspectes relacionats amb nosaltres. També hem començat a dissenyar un cos de voluntaris per atendre necessitats d’acollida, acompanyament, etc., accions que no sempre poden realitzar el personal administratiu. Hem celebrat el primer Dia de l’Ateneu (30 de novembre), un dia participatiu i festiu que ens agradaria que es consolidés. I hem introduït l’hàbit de realitzar periòdicament enquestes d’usos i nivells de satisfacció entre els socis, cosa que permet anar rectificant en la gestió.

Com no podia ser d’altra manera, un dels grans centres d’interès el constitueix la nostra Biblioteca, un espai sovint saturat i en constant modernització tant pel que fa a la gestió com als serveis als lectors o a la digitalització dels fons. El 2015 vam iniciar el retorn dels prop de 70.000 volums desplaçats precipitadament quan es realitzaren les obres anteriors i dipositats en un magatzem sense la deguda catalogació: hem creat un espai provisional al cinquè pis per anar catalogant aquests volums i ha resultat que en molt bona part eren essencials dins la nostra col·lecció; la resta, ja catalogats, aniran a un dipòsit en aquesta ocasió gratuït. La nostra Biblioteca és un centre de lectura, consulta, estudi i treball per a especialistes diversos. Aquest us intens, més el creixement en nombre de volums que ha experimentat darrerament fa que constitueixi un equipament saturat . Ben aviat la nostra Biblioteca necessitarà més espai.

El dinamisme renovat que ha experimentat la nostra entitat, el manteniment a l’alça de l’activitat de l’Escola d’Escriptura, l’ús quotidià que en fem els socis o el creixement de la Biblioteca fa imprescindible replantejar el tema dels espais. En aquesta direcció hem pensat un pla d’acció, que denominem “Ateneu. Horitzó 2020” en el que hi hem començat a treballar per tal d’aprofitar integralment els espais que tenim en el nostre Palau i, en el millor dels cassos i com una segona fase, l’ampliació del nostre patrimoni amb una casa veïna de fàcil connexió amb les nostres instal·lacions.

Consolidació de coses ja iniciades i nous reptes que es desprenen del fet fins ara. Aquesta és la nostra contribució a la vida secular de l’entitat, com una baula més en la cadena de Juntes que han contribuït a fer-nos com som. Aquesta és la nostra il·lusió per a l’Ateneu Barcelonès.

Jordi Casassas Ymbert, president
Febrer del 2017.