L’espai que ocupem

La cura del nostre espai i la seva gestió quotidiana representen temes de capital importància i estan directament lligats a la possibilitat de mantenir la bona marxa de l’entitat i el grau de convivència entre els socis que tots desitgem. I hem de ser conscients que en l’actualitat sobreexplotem el nostre espai.

Des del 1906, després d’una operació arriscada que va comprometre tots els socis, convivim al Palau Savassona del carrer de la Canuda: ara som a punt de publicar un llibre de l’arquitecte Mateu Barba que n’explica la història, les característiques, la trajectòria i la configuració de l’aspecte actual. Usdefruitem un edifici singular que ha tingut algunes fases d’adaptació a les nostres necessitats, però no podem passar per alt que es tracta d’un edifici antic. Els nostres pisos no es poden carregar indefinidament: les darreres obres al principal ho han fet evident. La nostra seu no pot hostatjar més activitat de la que actualment s’hi fa, i encara ara sovint les molèsties i les interferències es fan evidents.

Tenim la sort de disposar d’un equip de treballadors i treballadores amb graus diferents d’especialització que fa possible en el dia a dia uns graus d’optimització dels espais i els recursos francament admirable. Amb el manteniment de la Comissió Laboral, de les enquestes de satisfacció i riscos i el funcionament dels grups de seguiment i treball per a resoldre els problemes tot just plantejats, hem iniciat una dinàmica que persegueix millorar el clima laboral i crear les condicions que facilitin incrementar l’eficiència dels resultats. Però de miracles, no se’n fan sovint.

Problema d’espai

És innegable que tenim un problema d’espai que no podem descuidar. El dinamisme general, l’increment de l’activitat en tots els fronts, el manteniment en una banda molt alta de l’activitat de la nostra Escola d’Escriptura, la creixent projecció exterior o el creixement de la Biblioteca ens saturen l’espai d’una manera alarmant. Els dos darrers anys hem hagut de desestimar un 40 % de les demandes d’actes que habitualment se’ns proposen des de fora (i que són una de les nostres fonts d’ingressos). Com a responsables d’haver fet la història de l’Ateneu Barcelonès, hem comprovat que, quan la nostra entitat s’ha acomodat a una situació, el que ha fet és fer el primer pas per a entrar, al cap d’un temps, en una fase de decadència. Des de la Junta presidida per Jordi Maragall ençà, totes les Juntes s’han adonat d’aquest perill i han plantejat la qüestió prioritària dels espais.

El projecte «Ateneu Horitzó 2020»

Ara nosaltres hem concebut i iniciat l’estudi d’un projecte que denominem «Ateneu Horitzó 2020». Es tracta d’un projecte on es reuneixen la detecció del problema de l’espai amb una circumstància irrepetible com és la posada en venda de l’edifici confrontant (el que tanca una part del nostre Jardí, pintat de vermell). Es tracta d’una operació que ja havia temptejat una Junta anterior, però que aleshores no va donar cap fruit. L’altra possibilitat és la que representa la posada en funcionament per als compactes de la Biblioteca de l’espai semisoterrat de la nostra propietat que enllaça la Plaça de la Vila de Madrid amb els edificis que donen a la Rambla i que, a hores d’ara, serveix de magatzem de la cafeteria Moka.

Es tracta, sens dubte, d’una operació d’envergadura que necessita un estudi molt acurat que ja hem iniciat però que volem culminar, si sortim elegits, per a poder-lo portar a l’aprovació de l’Assemblea de socis. Un estudi que, com és lògic, plantegem des de la perspectiva que no representi cap sobrecost en la quota dels socis i que permeti desenvolupar el projecte de l’Ateneu amb mirada de futur i de capacitat de creixement cultural.

Jordi Casassas i Ymbert

Candidat a president per la llista “Ateneu@el teu”

Comenta