L’Ateneu i les TIC

Una de les coses que més m’ha agradat de viure de prop aquesta campanya és que per diferents vies, a través dels debats, del nostre blog, o en el tu a tu amb el soci, hi havia una constant que es repetia: una interacció més gran entre seccions, tertúlies, grups de debat, la junta. Una interrelació entre socis i sòcies, en definitiva. I també, la transversalitat. Una transversalitat col·laborativa, ja iniciada, en les activitats que s’organitzen.

Detectar aquesta necessitat d’interrelació, vol dir detectar que l’Ateneu ja ha entrat en el canvi de paradigma que implica el canvi tecnològic. El canvi veritable no és tecnològic, és el canvi cultural, el canvi mental. Noves maneres de viure, de comunicar-nos, noves maneres que, en definitiva, ens han de portar a una vida millor.

Recordo que jo mateixa, durant la campanya de fa tres anys, vaig exposar uns compromisos concrets. Aquests compromisos s’han acomplert. Hem dut a terme les condicions tècniques necessàries per tal de començar a produir el canvi cultural (l’autèntic canvi de la transformació tecnològica). Si no disposàvem d’una Wi-Fi accessible en tota la casa, en totes les plantes, poca cosa podíem començar a canviar. Ara tenim una Wi-Fi en obert que funciona perfectament al bar, al jardí, a les plantes nobles, a l’Escola d’Escriptura i a les aules, de la qual podem disposar per a treballar. També els actes centrals de campanya s’han pogut transmetre en streaming. Disposar de Wi-Fi en obert a tota la casa pot semblar senzill, però no ho ha estat pas, ni tècnicament ni pressupostària.

Ara, la segona etapa de transformació serà la més difícil, la de fer un pas més en aquest procés de canvi de paradigma. Som en aquest camí d’arribar a una col·laboració, una flexibilitat i una agilitat en augment, fugint de compartiments estancs, com succeeix en les organitzacions que encara no han entrat de ple en la revolució de la societat del coneixement.

Les inquietuds dels socis i sòcies de l’Ateneu són múltiples i variades i la tecnologia ens ha d’ajudar a fer d’altaveu, a fer-ne una organització innovadora, a aplicar allò que diem d’«estar tots al corrent de tot». I especialment d’allò que més ens atrau i interessa. Que no se’ns escapi res d’allò que ens interessa. Les propostes concretes poden passar per molts aspectes. Des de la creació de grups de Facebook o aplicacions vinculades a interessos concrets que ajudin a la interacció en aquells temes, fins a dotar les sales de tertúlia o debats de càmeres per a enregistrar vídeos esfèrics, a banda de més maquinari a les sales de debat o d’estudi.

És aquest un tema apassionant. Les tecnologies que canvien la manera de relacionar-nos, que converteixen el coneixement i la comunicació en quelcom horitzontal, directe, i que ho fan molt més democràtic.

I per avançar en aquest canvi, pensem a ampliar la importància i les tasques de l’actual Comissió TIC perquè des d’una vessant humanista àmplia, alhora que tècnica i científica, puguem abordar la transformació que la tecnologia tindrà de positiu en les nostres vides i en la vida de l’Ateneu.

Les noves maneres de comunicar-nos i de crear agilitat i flexibilitat que impliquen les noves tecnologies, les utilitzarem, en l’aspecte intern, per a afavorir una interrelació més gran entre els socis, les seccions, les tertúlies, els debats i la Junta, per tal d’aprofitar tot el potencial i talent dels socis i sòcies de l’Ateneu.

En l’aspecte extern, les noves eines ens ajudaran a projectar aquest discurs propi i a interactuar amb d’altres entitats del país i del món, incorporant noves idees.

També ajudarem els socis que ho desitgin a augmentar l’aprenentatge pràctic en les noves eines, xarxes socials, aplicacions, etc. En definitiva, a familiaritzar-se amb els valors de la societat del coneixement. I ho farem de manera fàcil, de manera col·laborativa entre els socis.

Vull acabar amb una frase que va dir un soci en un dels debats de campanya que hem organitzat. Va dir textualment: «L’Ateneu té el deure de projectar-se cap el futur.» Hi ho farem. Ens hi comprometem. I a més a fer-ho de manera fàcil, amena, que ens ho passem bé, motivats pels canvis positius que les TIC, i el canvi de paradigma que impliquen, ens puguin enriquir com a persones i com a col·lectiu d’ateneistes.

Pilar Blasco i Prim
Candidata a vicesecretària

Jordi Casassas: “Nosaltres som la candidatura del canvi”

L’extensió de la connexió en xarxa, la conquista de més espai per a la biblioteca i el compromís amb una programació encara més ambiciosa, punts forts d’un projecte renovador.

Aquest dimecres, la candidatura Ateneu@el teu, que lidera Jordi Casassas ha celebrat el seu acte central a la sala Oriol Bohigas de la casa. Molts socis han escoltat les intervencions de Casassas i dels candidats a vicepresidents, Gemma Calvet i Carles Llorens; secretari, Xavier Muñoz, bibliotecari, Jordi Coca; Pilar Blasco, candidata a vicesecretària, i Araceli Bruch, a vocal.

Casassas ha demanat el suport dels socis assegurant que, en contra del que es diu, “nosaltres som la candidatura renovadora, la candidatura del canvi”. I ho ha argumentat recordant que “vam guanyar les eleccions del 2014” i que la candidatura ho va assolir amb un programa de renovació de la casa i de major transparència.

Renovació que s’ha reforçat amb la incorporació de cinc persones noves, com Gemma Calvet, que ha destacat la rellevància que es vol continuar donant a les activitats culturals, amb l’organització de monogràfics i més actes conjunts de diverses seccions, destacant les sinergies i la transversalitat. Carles Llorens ha elogiat la gestió econòmica feta per la Junta sortint i s’ha compromès a reforçar l’equilibri econòmic de l’entitat, que és la que permet desenvolupar la casa i créixer. Amb una afirmació contundent: “Amb nosaltres, dos més dos sempre seran quatre”.

Pilar Blasco ha detallat els avenços fets per la junta en el desplegament de noves tecnologies. Gràcies a l’equip liderat per Casassas, l’Ateneu és avui molt més en xarxa, amb wi-fi en obert i de qualitat a tots el racons de la casa. Però més enllà dels aspectes de maquinari, ha entrat en el que serà una segona fase més subtil, més d’intangibles, el canvi de paradigma cultural que comporta el canvi tecnològic. La futura Junta és compromet a potenciar la Comissió TIC per assolir aquests nous reptes des d’una vessant humanista àmplia alhora que tècnica i científica.

Jordi Coca ha exposat les millores fetes a la biblioteca, els avenços en digitalització i la recuperació de prop de 200 metres quadrats per a dipòsit.

Araceli Bruch ha parlat des del compromís per a la feminització de l’Ateneu, i precisament avui que és el Dia internacional de la dona treballadora, ha fet esment a parlar-hi “des de la tribuna”. I ha exposat les línees de la iniciativa que liderarà dins la nova Junta, si es guanyen les eleccions, anomenada “Dones a la palestra”

Xavier Muñoz ha explicat els canvis fets en els estatuts, que han suposat més garantisme i control de la gestió, així com també ha destacat la millora en la relació fluida amb els treballadors.

Casassas ha culminat les intervencions, abans d’obrir debat entre els assistents, parlant del projecte Ateneu 2020, que implica l’adquisició de l’edifici veí per ampliar el palau Savassona i comunicar-ho per dins, assegurant que serà proposat a l’assemblea i que, de ser aprovat, no suposarà cap augment de quotes per als socis.

Feminitzem l’Ateneu!

Aquest acte central de la nostra candidatura s’escau el dia 8 de març, dedicat a la dona treballadora. Aquesta tria no és casual. En una de les sessions informatives de la nostra candidatura, Ateneu@el teu, una dona es va interessar pel nombre de sòcies que tenia l’entitat. Les sòcies som un 40 %. Encara no hi ha paritat, però nosaltres, en el cas que ens feu confiança, treballarem en aquest mandat per assolir-la. Això pel que fa a la quantitat.

Em sembla que la pregunta clau no és quantes sòcies som, sinó més aviat si som prou visibles, si som prou escoltades, si parlem prou alt. Tota la vida he treballat per fer visible la tasca de les dones en l’àmbit privat i el públic. I per experiència sé que no és gens fàcil. Maria Aurèlia Capmany deia: «Durant molts segles els homes de les classes dirigents han tingut l’usdefruit del patrimoni de la cultura.» Si canviar una societat patriarcal tan consolidada sempre ha estat una lluita àrdua, cal tenir en compte que avui dia, per desgràcia, s’encenen totes les alarmes. Els feminicidis proliferen amb perversions fa uns anys inimaginables—homes que maten els seus propis fills, per venjar-se; «al revés de Medea», escrivia la periodista Bonet en un article recent d’opinió—. No us poseu les mans al cap si us dic que hi ha feminicides molt subtils en tots els àmbits de la societat: feminicidis lingüístics, feminicidis culturals, feminicidis econòmics, feminicidis familiars i feminicidis estructurals. El patriarcat ens vol amb la llengua tallada. Quan fa uns anys es va concedir el Nobel de literatura a l’escriptora Elfriede Jelinek, aquesta, en lloc de fer un discurs, va respondre amb un silenci ben revelador.

Però nosaltres volem feminitzar l’Ateneu. Des de la nostra candidatura treballarem (ja ho hem començat a fer) perquè les nostres sòcies se sentin escoltades, per fomentar tertúlies en clau de gènere, per potenciar una nova mirada masculina envers les nostres activitats i creacions, una nova manera d’escoltar els nostres pensaments i de reconèixer el nostre talent i el nostre saber en el sentit més quotidià del terme.

Mireu, les fotografies als mitjans de qualsevol manifestació—social, política, econòmica, cultural—on dominen els homes fan mals als ulls; les tertúlies en què una dona necessita un sobreesforç per a argumentar davant els seus col·legues masculins grinyolen; la pàtina de paternalisme que s’infiltra arreu arriba a ser ridícula.

Es diu que el segle XXI (i ja fa gairebé dues dècades que hi transitem) és el segle de les dones. La societat necessita les nostres aportacions, les nostres opinions, la nostra manera de treballar. Estem avesades a gestionar la complexitat: combinem la professió i la ciutadania, hem après a fer malabarismes en la gestió del temps. I quan ens sentim interpel·lades, responem. I amb tota gosadia hi insisteixo: si no hem trencat el sostre de vidre, si no hem fet (i ho dic amb certa sorna) el cim, és perquè a moltes de nosaltres ens agraden més les circumferències que les piràmides.

Araceli Bruch i Pla

març del 2017

L’espai que ocupem

La cura del nostre espai i la seva gestió quotidiana representen temes de capital importància i estan directament lligats a la possibilitat de mantenir la bona marxa de l’entitat i el grau de convivència entre els socis que tots desitgem. I hem de ser conscients que en l’actualitat sobreexplotem el nostre espai.

Des del 1906, després d’una operació arriscada que va comprometre tots els socis, convivim al Palau Savassona del carrer de la Canuda: ara som a punt de publicar un llibre de l’arquitecte Mateu Barba que n’explica la història, les característiques, la trajectòria i la configuració de l’aspecte actual. Usdefruitem un edifici singular que ha tingut algunes fases d’adaptació a les nostres necessitats, però no podem passar per alt que es tracta d’un edifici antic. Els nostres pisos no es poden carregar indefinidament: les darreres obres al principal ho han fet evident. La nostra seu no pot hostatjar més activitat de la que actualment s’hi fa, i encara ara sovint les molèsties i les interferències es fan evidents.

Tenim la sort de disposar d’un equip de treballadors i treballadores amb graus diferents d’especialització que fa possible en el dia a dia uns graus d’optimització dels espais i els recursos francament admirable. Amb el manteniment de la Comissió Laboral, de les enquestes de satisfacció i riscos i el funcionament dels grups de seguiment i treball per a resoldre els problemes tot just plantejats, hem iniciat una dinàmica que persegueix millorar el clima laboral i crear les condicions que facilitin incrementar l’eficiència dels resultats. Però de miracles, no se’n fan sovint.

Problema d’espai

És innegable que tenim un problema d’espai que no podem descuidar. El dinamisme general, l’increment de l’activitat en tots els fronts, el manteniment en una banda molt alta de l’activitat de la nostra Escola d’Escriptura, la creixent projecció exterior o el creixement de la Biblioteca ens saturen l’espai d’una manera alarmant. Els dos darrers anys hem hagut de desestimar un 40 % de les demandes d’actes que habitualment se’ns proposen des de fora (i que són una de les nostres fonts d’ingressos). Com a responsables d’haver fet la història de l’Ateneu Barcelonès, hem comprovat que, quan la nostra entitat s’ha acomodat a una situació, el que ha fet és fer el primer pas per a entrar, al cap d’un temps, en una fase de decadència. Des de la Junta presidida per Jordi Maragall ençà, totes les Juntes s’han adonat d’aquest perill i han plantejat la qüestió prioritària dels espais.

El projecte «Ateneu Horitzó 2020»

Ara nosaltres hem concebut i iniciat l’estudi d’un projecte que denominem «Ateneu Horitzó 2020». Es tracta d’un projecte on es reuneixen la detecció del problema de l’espai amb una circumstància irrepetible com és la posada en venda de l’edifici confrontant (el que tanca una part del nostre Jardí, pintat de vermell). Es tracta d’una operació que ja havia temptejat una Junta anterior, però que aleshores no va donar cap fruit. L’altra possibilitat és la que representa la posada en funcionament per als compactes de la Biblioteca de l’espai semisoterrat de la nostra propietat que enllaça la Plaça de la Vila de Madrid amb els edificis que donen a la Rambla i que, a hores d’ara, serveix de magatzem de la cafeteria Moka.

Es tracta, sens dubte, d’una operació d’envergadura que necessita un estudi molt acurat que ja hem iniciat però que volem culminar, si sortim elegits, per a poder-lo portar a l’aprovació de l’Assemblea de socis. Un estudi que, com és lògic, plantegem des de la perspectiva que no representi cap sobrecost en la quota dels socis i que permeti desenvolupar el projecte de l’Ateneu amb mirada de futur i de capacitat de creixement cultural.

Jordi Casassas i Ymbert

Candidat a president per la llista “Ateneu@el teu”

La biblioteca, l’actiu més important

Tothom està d’acord que la Biblioteca és, potser, l’actiu més important que té l’Ateneu Barcelonès. És la primera biblioteca privada de Catalunya i un complement natural de la Biblioteca de Catalunya: per tant, és part de la biblioteca nacional del nostre país. Sens dubte aquest honor ens obliga; no tenim únicament una biblioteca dels socis i per als socis, sinó una responsabilitat nacional que no podem defugir. El correcte acomodament de la nostra Biblioteca representa una responsabilitat que cap Junta no pot menystenir, molt abans de qualsevulla altra circumstància.

Tots estem d’acord que els llibres que configuren la nostra col·lecció han d’estar perfectament catalogats i esperar el seu torn en el procés de digitalització, que es fa a mesura que ho permeten els pressupostos i el personal de què disposem. La nostra és una biblioteca patrimonial i històrica que ha d’estar correctament integrada en el conjunt operatiu del patrimoni bibliogràfic català. Ara bé, en adquirir la responsabilitat de la seva gestió, el 2014, ens adonàrem que hi havia uns 70.000 volums tancats en caixes en un magatzem a Montcada, sense catalogar i sense cap informació del contingut de les caixes on eren. A partir del 2015-16 hem començat a repatriar aquests volums adequant un espai mòbil al cinquè pis per a procedir a la seva catalogació. A l’hora de la veritat, ens adonàrem que la majoria dels volums eren essencials per a la nostra col·lecció. Aquest és un tema essencial i que hem considerat prioritari. A hores d’ara, el procés de retorn i catalogació d’aquest llibres que anomenem fons Montcada, ha arribat al 60 %.

Catalogació dels fons

L’altre tema de fons fa referència al procés de catalogació informàtica dels nostres fons. Dels 250.000 volums de què disposem, únicament la meitat està correctament catalogat. La resta ho està de manera manual o topogràfica i, si bé són perfectament localitzables, no figuren al catàleg modern. Com que cataloguem uns 4.000 llibres a l’any, dels quals 1.000 són novetats, això vol dir que amb el personal de què disposem trigarem 40 anys a tenir-ho en condicions… Impossible. Un cop acabem la integració dels fons Montcada, aquest és un dels grans reptes de la Biblioteca de l’Ateneu.

L’espai

Hem millorat els sistemes informàtics, les TIC s’han modernitzat, el proper mes d’abril s’acaba la migració del catàleg a un sistema infinitament més àgil, i, tanmateix, hem de donar resposta a una altra qüestió capital: l’espai. Disposem, però, d’un projecte executiu per a guanyar uns 200 metres quadrats per a la Biblioteca i ja es treballa amb les institucions (Generalitat, que s’ha fet càrrec de les despeses d’aquest projecte executiu, Diputació i Ajuntament de Barcelona). Naturalment cal remarcar que res d’això no hauria estat possible sense una dinàmica de treball que s’organitza a través de la Comissió de Biblioteca (amb el bibliotecari, el vocal Carles Santacana, la gerència i la direcció de la Biblioteca), de reunions periòdiques amb tot el personal de la Biblioteca (que han estat molt útils), i de la recentment creada Comissió de Política de Col·lecció, integrada per un reduït nombre de socis experts en disciplines diferents.

Reptes de futur

A partir de tot plegat tenim uns reptes de futur:

  • Propiciarem, un cop enllestida la recuperació del fons Montcada, un conveni amb la Facultat de Biblioteconomia i altres institucions per a poder disposar d’un grup de becaris que ens permetin accelerar la catalogació i la digitalització dels fons.
  • Cercarem fons ad hoc per a ampliar el ritme del treball del programa Almirall.
  • Trobarem nous espais per a ampliar l’àrea de treball dels usuaris de la Biblioteca, sobretot en segons quins períodes.
  • Ultimarem els tractes que permetran la incorporació al nostre patrimoni de la important biblioteca i fons Amposta.
  • Millorarem la relació entre les peticions particulars de compres que fan els socis amb les directrius que assenyala la Comissió Assessora i els objectius en relació al manteniment prioritari de la nostra col·lecció.
  • Incorporarem als nostres fons la compra d’e-books, cosa que ja està pressupostada i que serà possible així que les biblioteques públiques catalanes defineixin un sistema comú.

Jordi Casassas i Ymbert

Candidat a president per la llista “Ateneu@el teu”

Les seccions i les tertulies

Continuarem reforçant la programació cultural i les seccions i tertúlies, que són el gran pulmó cívic de la casa. Podríem dir que les Seccions i les Tertúlies són la «societat civil» de la nostra entitat, la principal via efectiva a través de la qual els socis participen en la gestió cultural. Els/les ponents de les Seccions són figures electes amb responsabilitats concretes (ara, per exemple, són membres nats de la Comissió Electoral) i per tant son una prolongació de la tasca de la Junta i un pont amb els associats.

Es per aquesta vessant democràtica que en èpoques dictatorials o d’excessiva voluntat dirigista, les seccions han estat penalitzades, se les ha fet desaparèixer o a la pràctica gairebé no s’han reunit. Des del 2014, nosaltres vam retornar el dinamisme a la Comissió de Cultura, la vam revitalitzar amb les reunions mensuals. Continuarem de manera intensa en aquesta coordinació per promoure i reconèixer un treball col·lectiu.

Hem combatut l’acumulació de càrrecs i hem garantit que no es podia ser, alhora, membre de la Junta i ponent de Secció, perquè es tracta de dues responsabilitats diferents. I a més, la voluntat era facilitar la participació al màxim de socis.

Reforçarem encara més la coordinació entre la Junta i la Comissió de Cultura i establirem una reunió semestral conjunta entre tots dos organismes per a fomentar un diàleg mes permanent entre els diversos àmbits de l’Ateneu i facilitar programacions a llarga distància i altres activitats que puguin contribuir a crear monogràfics transversals entre Seccions.

Impulsarem la col·laboració ja iniciada per programar actes conjunts entre Seccions: per exemple, al voltant de la commemoració de la revolució russa, per l’aniversari de la mort i homenatge a M Mercè Marçal o per a abordar qüestions globals de drets civils com el terrible drama dels refugiats, o l’amenaça del canvi climàtic, o qüestions mes locals com la qüestió de l’habitatge, els models energètics o el model de turisme que volem per a Barcelona i Catalunya.

Promourem que les Seccions també col·laborin de manera activa a generar debat cultural al marge de l’activitat de programació. Les seccions reuneixen gent prou significada i l’Ateneu té suficient autoritat perquè, bé sigui de manera individual o en col·laboració amb altres seccions o la mateixa Junta, la nostra entitat pugui debatre temes d’interès general i, si ho creu convenient, pugui fer públic el seu posicionament.

Promocionarem que les Seccions puguin generar mecanismes de formació per als socis, en forma de reunions concretes o fins i tot d’aules més permanents.

La Junta i la Comissió de Cultura ha de coordinar aquesta tasca de les Seccions (i de les tertúlies, quan aquestes ho considerin adequat), suggerir grans temes i programar actes generals.

Fomentarem més la presència a l’Ateneu de figures de gran relleu cultural, humanista i científic, internacional cercant formes complementàries de finançament.

Farem que l’Ateneu sigui encara més l’aparador a Barcelona de l’activitat cultural que es desenvolupa als Països Catalans i un lloc «neutral» on es puguin reunir persones, moviments o representants dels distints territoris.

Esperonarem la col·laboració de l’Ateneu amb altres institucions, ja sigui per a emprendre accions més ambicioses i d’interès comú o per a posicionar cada cop més el món de la cultura respecte els grans temes de país (i de civilització) que ens atenyen.

Jordi Casassas i Ymbert

Candidat a president per la llista “Ateneu@el teu”

Els socis, la nostra força

Ja el 2014 ens comprometíem que l’atenció a les necessitats dels socis fos tema prioritari, a què totes les seves peticions i comunicacions fossin respostes de pressa i amb cordialitat doncs els socis no són simples usuaris sinó, a més, propietaris de l’entitat, i a fomentar la bona convivència entre socis i treballadors de manera que tothom es pugui sentir còmode. Ara ens volem comprometre al mateix, conscients que en els temes de governança i de transparència s’ha de millorar constantment, atès que mai no n’hi ha prou. D’altra banda, malgrat la crisi econòmica i la necessitat compresa per tothom en l’Assemblea general d’haver-nos vist obligats a augmentar una mica les quotes (que s’ha produït aprofitant la nova legislació que contempla les deduccions fiscals per les contribucions a entitats sense afany de lucre), l’evolució del nombre de socis s’ha mantingut força estable.

Estabilitat en nombre de socis

  • Gener del 2013: 3.979 (ordinaris: 3.007)
  • Gener del 2014: 4.029 (ordinaris: 3.095)
  • Gener del 2015: 3.985 (ordinaris: 3.118)
  • Gener del 2016: 4.073 (ordinaris: 3.138)
  • Gener del 2017: 4.021 (ordinaris: 3.088)

Creiem que les campanyes d’estiu, de Nadal i de Sant Jordi han estat raonablement efectives amb vista a captar nous socis. També caldrà incidir novament a assolir índexs més grans de permanència dels estudiants de l’Escola d’Escriptura que es donen de baixa en acabar els cursos. El flux d’altes i baixes manté la cadència habitual i l’únic que lamentem són les baixes que es produeixen per la dificultat de mantenir el pagament de manera regular o, en pocs casos, fruit d’algun malentès.

Compromisos

Però no ens podem aturar en la gestió de la inèrcia. Ara proposem:

—Mantenir i incrementar l’esforç de captació de nous socis, tant individuals com col·lectius.

—Reforçar cada cop més l’orgull que tots hem de tenir de pertànyer a una institució com l’AB. Aquest és un sentiment que cadascú ha de gestionar a la seva manera però que ha de provenir, també, del sentiment de compartir una història, un patrimoni i un projecte de present i futur.

—Caldrà que cada nou soci en l’ingrés rebi un llibret (o CD o pen) on s’aplegui una petita història de l’Ateneu. I un resum operatiu dels estatuts. Es tractarà d’un material complementari del que hem posat a l’entrada de carruatges.

—Volem incrementar la convivència quotidiana amb la creació d’un grup de voluntaris que puguin dur a terme feines d’acompanyament i algunes altres a les quals no pot arribar la nostra administració en la seva tasca habitual.

—Pretenem consolidar la celebració participativa i festiva del Dia de l’Ateneu Barcelonès (el 30 de novembre de cada any).

—Hem de millorar la feina feta per la Defensora del Soci, sobretot pel que fa a les relacions amb la Junta i a les relacions de resposta als socis peticionaris.

—Cal persistir en la celebració de les enquestes de satisfacció i publicitar-ne els resultats i les mesures empreses per a atendre les qüestions indicades.

—Paral·lelament cal persistir en els estudis realitzats entre el personal de la casa respecte als problemes que detecten en el funcionament general i estabilitzar els grups de treball creats per a respondre a aquestes inquietuds.

—Ens comprometem, així mateix, a crear una vocalia amb la iniciativa «Dones a la palestra», en el compromís per un Ateneu paritari també en el seu reflex als actes que s’organitzen.

—Ens comprometem a vetllar perquè la resposta de l’administració a les gestions de tota mena generades pels socis sigui ràpida, adequada i cordial.

Jordi Casassas i Ymbert

Candidat a president per la llista “Ateneu@el teu”

Segon acte — Funcionament de l’Ateneu

El segon acte de campanya s’ha iniciat amb el resum, fet pel candidat a conservador, Ramon Mir, de les tasques de manteniment del palau Savassona dutes a terme durant els darrers tres anys, així com de la catalogació de les obres d’art en un inventari. A continuació el candidat a vicepresident econòmic, Carles Llorens, ha exposat que l’actual Junta ha dut a terme una magnifica gestió econòmica. Es preveu continuar en la mateixa línia de mantenir un equilibri pressupostari, sense dèficit. Així mateix ha esmentat que s’ha mantingut el número de socis i fins i tot ha augmentat en 42, ara som 4021 socis. Aquest nombre no pot ser il·limitat, ha indicat, però l’espai per a uns 500 socis més sí que hi es. Ha tancat l’acte el candidat a president, Jordi Casassas, que ens ha parlat de l’Ateneu com a vehicle de la nostra cultura al món, tot exposant que són moltes les inquietuds dels socis i sòcies i l’espai físic s’està quedant petit. En aquest sentit, ha fet referència al projecte que anomenem “Horitzó 2020”, que preveu l’adquisició de l’edifici veí, que es comunicaria per dins amb l’actual. Aquesta ampliació de l’espai físic permetria oferir encara més serveis als socis. En acabar s’ha obert un debat amb el assistents, que han aportat idees i propostes que han estat recollides pels candidats.

Primer acte — Activitats culturals i la biblioteca

Amb una sala plena de gom a gom, la candidatura de Jordi Casassas (Ateneu@el teu) vàrem fer ahir el primer acte de campanya. Es va parlar de la feina feta aquests darrers tres anys i dels projectes de futur.

Gemma Calvet (candidata a vicepresidenta cultural) va posar l’accent en la interacció entre seccions i junta i la necessària transversalitat entre seccions a l’hora de programar activitats. I Jordi Coca (candidat a bibliotecari) va esmentar com a reptes de futur accelerar la catalogació i digitalització del fons Moncada, la cerca de nous espais per ampliar l’àrea de treball dels usuaris, o la compra d’e-books.

De les qüestions tractades i les que tractarem en els següents actes de campanya us exposarem uns resultats detallats, per tal que quedi ben clar a què ens comprometem si guanyem les eleccions.