Filla de la plana de Vic i barcelonina d’adopció, em defineixo com a dona de teatre, feminista i activista cultural. Formada a la UB en Historia de l’Art i Filologia catalana i en Arts escèniques a l’ IT, he rebut la influència de mestres com Núria Albó i Ricard Salvat. La passió per la paraula l’he projectat en el teatre, la literatura i la pedagogia.

De les meves aportacions subratllo: la creació de “Bruixes de Dol” amb La sala de les nines (1979) primer muntatge sobre l’obra de Rodoreda; els tres cicles de Cartografies del desig amb Maria Mercè Marçal i el Comitè d’Escriptores del PEN, el darrer seleccionat com a Programa Europeu “Cultura 2000” i els llibres Re-clams traduït a l’anglès i editat per l’Anglo Catalan Society i Em sento estafada. Una lectura de Simone de Beauvoir així com la formació de professionals del teatre i la comunicació en la dicció del català estàndard dels anys 80 ençà,

L’impuls de rebel·lia m’ha portat a militar com a feminista en l’àmbit públic i privat des dels anys 70 i el meu interès per la cultura m’ha menat a formar part de les Juntes de l’ Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, de l’Òpera de Cambra de Catalunya, de l’Associació d’ Actors i Directors Professionals i del Centre Català del PEN Club. Ara sóc a la Junta de l’Associació Dramàtica de Barcelona i presideixo l’Associació Teatre Dona a la qual pertanyo des de la seva fundació el 1984.
L’Ateneu és per a mi una font d’intercanvi i coneixement.